El camp cultural teatral

respon

Hem preguntat als i les professionals de les arts vives a través d’un formulari anònim. Les respostes tracten de dibuixar un estat de la qüestió (i emoció), mutant i en contradicció, de com la nova situació pandèmica està travessant la creació artística i la seua materialitat laboral.

0
Professionals de la cultura
0
No professionals de la cultura

Tenia bolos/activitats professionals programades en els mesos del confinament que es van cancel·lar

0
Cancelació

Durant el confinament (de març a juny de 2020) van realitzar algun tipus d’activitat artística professional a través de plataformes tecnològiques

0
Activitat artistica profesional
Pensen explorar altres formes de fer teatre mentres dure la pandèmia
51.1%
No
48.9%
Reprén la seua activitat professional amb l’inici de la nova temporada, a partir de setembre de 2020
Sí, amb normalitat
23.4%
Sí, de forma molt reduïda
63.8%
No
12.8%
Considera que existeix una política de reprogramació clara i coherent
23.4%
No
76.6%

Considera que les arts escèniques recuperaran la seua dimensió de trobada i copresencia en uns mesos

52.1%
No
47.9%

El teatre sense trobada física no és teatre

62.5%
No
25%
Altres
12.5%
ImageImageImage
El teatre necessita la calor del públic a prop.
Yihadismo teatral.
Pot ser una nova manera de fer teatre.

Considera que s’ha obert un nou camp d’experimentació amb nous llenguatges i teatralitats virtuals arran del confinament

55.3%
No
21.3%
Altres
23.4%
ImageImageImageImageImage
Un camp més aviat complementari, més que alternatiu.
És possible. Però la presencialitat és essencial en un art en viu. Sempre podrem veure gravacions d'espectacles, o de concerts, però sabent que és una forma succedània d'assistir a una activitat com el teatre.
S'està intentant arribar a les cases fent teatre de manera virtual però és molt complicat competir amb les plataformes de ficció que ja existeixen.
El teatre és teatre. Els streamings són de l'àmbit de l'audiovisual.
Una alternativa a la situació actual, però no és el mateix ni el desitjable.

Definisca en poques paraules, al seu parer, què és el “teatre confinat”

ImageImageImageImageImageImageImageImage
Una meravella quan, com hui, parles amb Alba Flores per telèfon i aquesta et llig un fragment de Lorca.
El teatre no està confinat; és el públic el que ho està.
Teatre enllaunat. Un contrasentit. Una quimera.
Una via provisional per poder continuar amb la professió i activitats teatrals como una necessitat social i laboral.
Un art escènic que ha convertit la imaginària quarta paret en una càmera, que distancia al públic i els aplaudiments brillen per la seva absència.
Sentir i buscar una forma de ser, existir i expressar-se!
Altra cosa, potser interessant; però no és teatre.
La necessitat de seguir.

Com definiria cultura i la seua relació amb una societat democràtica

ImageImageImageImageImageImageImage
Un espai de reflexió i d’aprofundiment en els valors de la diversitat. També en les seues contradiccions.
Podrida per les subvencions
La Cultura és com els documentals de La 2; tothom en parla bé, però al final ningú li fa cas.
La cultura és el conjunt de vivències, experiències i aprenentatges que una societat emmagatzema al saber col·lectiu nodrint el sentit crític, l’opinió, l’empatia i la sana relació entre l’individu i el col·lectiu.
La cultura ha de ser un dels puntals de la societat lliurepensadora.
Sense cultura no hi ha democràcia.
Educar per mitjà de l’art. Polititzant en termes de llibertad i lliure expresió.

Definisca en poques paraules, al seu parer, com imagina el futur de les arts escèniques en la temporada 2021/2022

ImageImageImageImageImageImageImageImage
M’agradaria que fora més crític. Malauradament serà semblant a l’actual
Hi haurà moltes companyies que s'hauran quedat pel camí. El públic s'haurà donat molt de compte de la importància de les arts en viu, de l'essencial que és la cultura per a la societat, encara que això no es reflectirà fàcilment en les programacions, que no hauran pogut assumir quasi dos anys d'aturada. El pes de les noves tecnologies complementarà l'oferta i l'acostarà a públics diferents.
Espere que en estiu es comence a recuperar un poc el teatre de carrer.
Per a aquesta temporada ens espera un panorama molt negre i molt dur. Si no fos que ens hem de seguir guanyant la vida, diria que és una etapa molt bona per a la creació, per a generar aquells continguts que la societat després voldrà veure i compartir.
Hi haurà dos escenaris que conviuran: retrocés i progrés.
Incert, canviant i diferent.
Futur de incertesa i molta resistència, perquè serà més precari del que venim mereixent.
Imagine noves formes de crear i projectes molt potents i que açò portarà abundància. Per altre costat, imagine que açò no portarà a que canvie el sistema precari que teníem abans. Primer es tenen que caure molts murs.

Desitge afegir algun comentari

ImageImageImageImageImage
Per a que les arts escèniques online/a distància tinguen un futur fa falta un canvi de 180º en la visió del que és teatre per part de molts creadors que pensen que “això no és teatre”
Abans de la pandèmia, les arts escèniques necessitaven mobilitzacions del sector per exercir-se amb dignitat i ara, després de la pandèmia, més encara.
És necessari que tornen a programar amb aforaments més amplis.
Hem aprés molt sobre tecnologia i hem descobert noves formes de connectar amb el públic. Em quede positivament amb aquesta apreciació del 2020.
Es l’ocasió de tornar a somiar!
SI VOLS PARTICIPAR…