On habita el teatre quan els teatres estan tancats? Com participar del ritual teatral quan aquest està mediat per una pantalla? És la trobada física entre cossos necessària per al naixement de l’empatia i la dimensió política entre subjectes? Quines són les formes de participació que (im)possibiliten les tecnologies quan els cossos estan tancats en el domèstic?
Un núvol de qüestions sobre els encreuaments i interseccions entre teatralitats, virtualitat, cossos i pandèmia van anar apareixent arran de la declaració de l’Estat d’Alarma a Espanya el 14 de març de 2020 a causa de la COVID com a pas previ a un primer confinament que va durar quasi tres mesos.
Escena confinada és un espai de reflexió sobre les pràctiques, inquietuds, dificultats i desitjos que estan travessant en aquest moment al camp cultural teatral. Dividit en tres eixos, pretén fer memòria de les reaccions artístiques pandèmiques i les seues experimentacions (Arxiu), sondejar als i les professionals de les arts escèniques (Enquesta) i aprofundir en les idees d’una heterogènia representació dels diferents oficis que intervenen en l’esdeveniment teatral (Trobades).