Teatrevirtualen casagravatconfinatper streamingde sofàd'urgènciaper internettelefònic

Cossos, teatralitats i virtualitat en pandèmia

El projecte

L’escena confinada

On habita el teatre quan els teatres estan tancats? Com participar del ritual teatral quan aquest està mediat per una pantalla? És la trobada física entre cossos necessària per al naixement de l’empatia i la dimensió política entre subjectes? Quines són les formes de participació que (im)possibiliten les tecnologies quan els cossos estan tancats en el domèstic?

Un núvol de qüestions sobre els encreuaments i interseccions entre teatralitats, virtualitat, cossos i pandèmia van anar apareixent arran de la declaració de l’Estat d’Alarma a Espanya el 14 de març de 2020 a causa de la COVID com a pas previ a un primer confinament que va durar quasi tres mesos.

Escena confinada és un espai de reflexió sobre les pràctiques, inquietuds, dificultats i desitjos que estan travessant en aquest moment al camp cultural teatral. Dividit en tres eixos, pretén fer memòria de les reaccions artístiques pandèmiques i les seues experimentacions (Arxiu), sondejar als i les professionals de les arts escèniques (Enquesta) i aprofundir en les idees d’una heterogènia representació dels diferents oficis que intervenen en l’esdeveniment teatral (Trobades).

El projecte
Image module
0
Xarxes
Arxiu escènic
0
Veus
Anònimes
0
Trobades
A tot arreu

Pensant el present en col·lectiu…

La vivència en viu de totes les arts escèniques i espectacles en viu no és substituïble, però sí que totes aquestes plataformes faciliten als diferents públics, en diferents circumstàncies, poder fer accessible tot això a una altra gent que no hi pugui accedir.

Anna Cuscó

 I ara on sembla que han explotat els límits del món i del que coneixíem i coneixem… Fem-lo també amb allò artístic. Si jo ja advoque per ser bastant poc rígid i bastant poc heterodox, ara més que mai. Usem-ho tot al nostre favor. La gent està àvida d’històries. Tenen moltes ganes. Tenen moltes ganes de saber. Moltes ganes de conéixer.

Irene Ruiz

La presència i la trobada no son substituïbles, però jo no sóc una purista d’això. Crec que la vida imaginada és tan vida com la vida física. La vida virtual pot ser tan real i tan poderosa per moure emocions i finalment jo crec que és el que val la pena a la vida; que puguem moure les emocions. Sobretot les positives, si és possible, però totes en general.

Anna Albaladejo
Image
Entrevistes

Les nostres trobades

Amb la intenció de saber una mica més en profunditat el sentir d’una sèrie de professionals dels diferents oficis de l’esdeveniment teatral, hem creat un espai per a la reflexió des de la llibertat. A distància, per Zoom, han fet seua aquesta oportunitat i l’han emplenat amb memòries de les seues activitats passades i presents, així com amb les diferents projeccions dels futurs que imaginen individual i col·lectivament.

TROBADES